Un nou Ajuntament per a un municipi que modera el creixement

El passat diumenge 13 de juny es va inaugurar oficialment el nou edifici consistorial. Es tracta d’una infraestructura funcional, sense pretensions, respectuosa amb l’entorn urbà del casc antic i perfectament adaptada a les necessitats actuals i futures d’un Ajuntament que ha de donar servei a un municipi com el nostre. I és moment de recordar als lectors que el nostre és un poble ben peculiar que supera per poc els tres mil habitants però que genera una activitat similar a la d’una població de deu mil. Una bona dada de referència per prendre mides del “vestit” que necessita el nostre Ajuntament per així atendre i cobrir correctament el dia a dia administratiu i tècnic.
Es tracta, a més, del tercer edifici de propietat municipal que en poc temps ha estat remodelat i posat al dia, després de la restauració definitiva de Can Laporta, reconvertit en centre cultural, i la transformació de Sala polivalent de baix en el que avui és el MUME. Són tres edificis públics del casc antic que revaloritzen tota la zona i que serviran a les futures generacions.
La posada en marxa dels tres edificis municipals esmentats són testimoni que a la Jonquera hem sabut aprofitar l’etapa de creixement econòmic per equipar-nos amb unes infraestructures de primer ordre. I això és un motiu suficient per reconéixer la feina feta als successius equips de govern que han estat al capdavant del nostre Ajuntament en els darrers 10 anys. Han fet els deures.
Però han tallat just, i és que davant l’entrada de l’economia en un possible creixement zero, la feina que no s’hagi fet avui, costarà molt d’activar. El cas és que s’intueixen, o veiem a venir temps difícils per a l’economia. El nostre Ajuntament haurà de començar a fer autèntiques polítiques d’austeritat si no es vol deixar un Ajuntament excessivament endeutat a les futures generacions.
El cas és que la Jonquera ha entrat en un període de frenada en el creixement econòmic i per tant, inevitablement hi haurà un autèntic filtre d’empreses que superaran aquesta crisis i altres que no, un fet que es traduirà en una pèrdua de llocs de treball a la vila i en conseqüència també es podrien restar habitants al padró municipal.
És cert que el nostre Ajuntament s’ha projectat pensant en un municipi que ha de créixer però el moment actual fa pensar que el creixement possiblement ja no sigui tant expansiu com es preveia. Malgrat això no podem oblidar que les persones passen però les institucions i els edificis perduren el que vol dir que se’n treurà un bon profit a més llarg termini. O sigui, un estalvi per més endavant.
Acabem aquest editorial amb un desig de cara als qui més gaudiran de la nova infraestrucutura i que òbviament són els polítics i els funcionaris que el trepitjaran cada dia: que no oblidin que treballen per servir els jonquerencs. Felicitem-nos tots per la feina feta.

1 d’agost de 2008

Quan la crisis ens fa perdre el fer la vista grossa

Confirmat: la Jonquera ha deixat enrere un llarg període de creixement econòmic. L’entrada al 2008 ha estat traumàtica i el canvi de cicle a la nostra vila ja és inevitable. Baixades de vendes d’entre un 40 i 60% en segons quins negocis i en algunes empreses hi ha psicosis pel que pugui passar a partir de setembre.
Potser aquest és un dels motius que explicarien la irrupció d’un debat molt viu per part d’alguns emprenedors locals, un debat on es parla de les inversions que aviat s’hauran de fer en determinades àrees, de la pèrdua de clients en petits establiments, la competència d’altres punts o dels impostos a nivell local... en fí, que la cosa està moguda i amb desànim.
L’economia del país i la local ja no permeten fer la vista grossa amb segons què. I una qüestió en la que possiblement es comenta que fins ara s’hi ha fet són els impostos municipals.
M’explicaré: fixem-nos en la fiscalitat específica que aplica l’Ajuntament de la Jonquera a les empreses: un impost sobre rètols comercials, un per possessió d’aparcaments privats, un impost d’escombraries que assumeixen els empresaris en un 95% de tot el que es genera al municipi (perquè així ho determina un estudi que encara no hem vist publicat), un impost per usar els baixos de Can Laporta si algun dia en tenen necessitat...
En contrast al que acabo d’explicar hi ha sectors de la població que estan rebent un tracte més sensible. És conseqüència del que l’equip de govern en diu “Serveis a les persones” i que hem pogut llegir recentment a La Nostra Vila, i on per cert hi he trobat a faltar la bonificació del 50% en l’impost d’escombraries per als jubilats, l’entrada gratuïta de determinats col·lectius a la piscina municipal o els llibres gratuïts per als escolars. Un tracte que, consti, a mípersonalment em sembla molt bè.
Però perquè aquest tracte sensible no el tenen també amb les empreses que hi ha a la vila?. Sabem que a molts municipis de Catalunya els respectius Ajuntaments es desviuen per acollir empreses, tot són facilitats i procuren un tracte preferencial, que no vol dir discriminatori, amb les activitats econòmiques locals. Hem passat per un període de creixement econòmic i tots hem fet la vista grossa amb molts assumptes. Potser ara toca el torn a ser més sensibles amb altres sectors. Reduir els impostos que s’apliquen però també tenir un punt de vista més ampli i no unidireccional, estret i potser massa interessat amb les activitats econòmiques ajudaria a que aquestes fessin la vista grossa.

Ivan Sanz
Juliol de 2008

Una economia dèbil en mans d'uns polítics aliens als problemes

A principis de juny la Jonquera va tornar a ser portada en les telenotícies de totes les cadenes de l’Estat espanyol però també de la veïna França. Els transportistes en règim autònom van venir a la Jonquera a manifestar-se per donar a conéixer les seves reivindicacions. Per fer-ho van entravessar camions a les rotondes sota la tutela dels piquets convocants de la vaga i van impedir que els grans vehicles articulats o no, fessin arribar durant gairebé tres dies les mercaderies al destí que pertocava. Els vehicles lleugers i motos no destinats a l’ús de mercaderies van poder circular tranquil·lament i aquest fet va permetre que els jonquerencs visquéssim amb certa comoditat i curiositat la vaga del transport. La vaga va durar dos dies sencers i al tercer dia els Mossos obligaven als piquets a deixar passar tot tipus de vehicles.
Els transportistes, bàsicament els sindicats a Fenadismer, s’havien manifestat per la pujada dels carburants i la pèrdua de marges comercials i com a mesura de pressió van optar per fer-se notar al sempre mediàtic enclau de la Jonquera.
Des del punt de vista local no podem passar per alt la incidència de la vaga en el teixit econòmic jonquerenc passant per les estacions de servei suministradores del carburant i passant pels supermercats, restaurants i tants altres sectors que indirectament viuen/vivim del transport. Durant tres dies es van deixar de facturar molts conceptes i es van posar al descobert algunes debilitats de l’economia local.
El cas és que la Jonquera forma part del mateix sistema econòmic i energètic que els camioners que es van manifestar els passats dies 9, 10 i 11 de juny. Un sistema més dèbil, molt més precari del que volen reconéixer els polítics de Bruseles, però encara més especialment de la classe dirigent del govern de Madrid i del nostre govern més proper, la Generalitat. Poc a poc veiem com l’economia es va deteriorant a marxes forçades i ja es parla d’amagat d’una possible entrada en creixement zero per a l’any 2009. Tot això davant la dubtosa reacció de la classe política dirigent a qui mai falla l’ingrés d’una nòmina generosa i per als qui pagar peatges o emplenar el dipòsit de combustible és una despesa que sovint va a càrrec de la mateixa administració que els paga la nòmina. Així doncs, poca empatia poden tenir davant d’aquests problemes.
Malauradament són pocs els polítics que han estat al capdavant d’una activitat econòmica i potser aquest fet és el que impedeix prendre les mesures que potser farien encarrilar correctament l’economia del nostre país. Mesures bàsiques i elementals com reduir la despesa, baixar impostos o incentivar un esperit emprenedor enlloc de promocionar més places de funcionariat. Però res apunta en aquesta direcció... És clar que en els darrers dies ja hem sentit a parlar molt tímidament d’una proposta de setmanes laborals de 60 hores, però això sí, en casos molt excepcionals. Però davant d’aquest panorama, sobre el que podriem escriure i debatir eternament i en el que tothom hi tindria raons argumentals i justificatives, cal que tots ens fixem en la conclusió final de la vaga dels transportistes. Tota una declaració d’intencions del “govern Zapatero” i que es pot sintetitzar així: es van manifestar els més dèbils, empreses petites i autònoms, però qui més se’n beneficiarà dels resultats de les negociacions seran les multinacionals del transport. Tot un símptoma de per on anirà l’economia mundial, i de rebot ens agradi o no també la jonquerenca. Que cada lector en tregui les seves pròpies conclusions.

1 de juliol de 2008

Com més temps passa, més descarades

La prostitució a la zones sud i nord de la Jon-quera va en augment. La competència entre elles per aconseguir clients ratlla la dignitat humana i això fa que cada dia que passa siguin més descarades. La darrera estratègia passa per interposar-se als cotxes que circulen amb homes sols, posant en perill la pròpia integritat física o obligant a maniobrar bruscament al conductor. Darrerament es detecta com algunes es disfressen per cridar encara més l’atenció. Altres van camió a camió per oferir-se, cada cop a preus més “competitius”. La crisi general i la competència entre elles tambè els hi passa factura.
Han passat uns vuit anys des de que les primeres prostitutes apareixien a plena llum del dia als aparcaments de camions. Però inicialment ho van fer de forma discreta i en certa manera guardant les formes.
Però la situació va degradant any rere any. Avui dia no hi ha cap jonquerenc que no tingui un amic, conegut o un familiar de fora del nostre entorn que no comenti aquest tema, i tot i admetent i argumentant que el fenòmen passa a tot Catalunya, queden sorpresos de la quantitat, visibilitat i fins i tot agressivitat que demostren les prostitutes jonquerenques.
Possiblement la prostitució als aparcaments, les rotondes i cruïlles dels polígons, és la imat-ge més negativa i que més mal ens fa com a municipi. Només amb la insistència unànime de tota la societat jonquerenca es prendran mesures correctores per part de les autoritats polítiques, policials i judicials. Ben coordinades les tres institucions, el problema seria de fàcil solució. No serà una solució imminent però tampoc podem deixar que passi més temps, i és que per la nostra condició de persones i poble digne, no podem resignar-nos a deixar que continui així fins no se sap quan.

1 de juny de 2008

Dinar amb fogonet, una tendència que va a més

Fa uns dies, vaig tenir ocasió de parlar una llarga estona amb dos dels responsables del Restaurant La Tortuga. La conversa va ser l’habitual de sempre: que si no plou, que si ha baixat la feina, que si les noies del parking, que si els francesos van vinguent, que si sort que s’apropa l’estiu... i tants altres temes que de manera informal es poden presentar en una trobada entre un client i un proveïdor.
El tema al qual vaig parar més atenció és aquesta modalitat de dinar i sopar amb fogonet que poc a poc va creixent entre els transportites a la Jonquera, un tema que he pogut comprovar que preocupa a altres empresaris del sector hostaleria.
Diversos xofers de camions amb matrícula espanyola però de nacionalitat romanesa o d’un país de l’est similar, es troben al voltant d’un fogonet quan toca fer un àpat.
Un porta el pa, l’altre una llauna, l’altre una ampolla d’aigua... i sentats al voltant del fogonet cuinen, mengen, riuen i fan la seva vida mentre conviden a prendre alguna cosa a una noia “fresca” que passa pel seu costat.
Els diumenges fins i tot, fan un foc amb quatre palets que han arreplegat d’aneu a saber on i s’hi arriben a agrupar gairebé una vintena de xofers. Fan grans entaulades amb palets, cadires camping, posen música...
Al cap d’una estona pleguen veles i marxen, deixant l’aparcament brut i ple de cendres.
Segons em van dir fins i tot han fet venir en alguna ocasió la policia local i els bombers per prudència.
Aquesta tendència que va a més i que es pot veure a la majoria d’aparcaments del poble ens hauria de fer reflexionar amb els pros i contres que implica.
Potser sí que les gasolineres de la Jonquera continuen fent un bon negoci amb la venda de combustible, però els restaurants ja no treballen com un parell d’anys enrere. I els supermercats tampoc venen com abans però sí que s’han incrementat els petits robatoris.
Poc a poc la Jonquera es va convertint en una gran àrea habilitada per a l’aparcament de grans vehicles, que cada vegada consumeixen menys però embruten més.
Sovint sentim a parlar de robatoris entre camioners: es roben el gasoil, obren els remolcs, tenen col·lisions entre ells... No tots els camioners són així, evidentment, però els que abans eren respectuosos i pernoctaven a la zona han optat per no venir i quedar-se a les àrees de l’AP7 o bè han canviat de sector. O s’han jubilat i al seu lloc l’ocupa el “romanès” de torn. La realitat és aquesta i res indica que hagi de millorar a mig o llarg termini. Però com deia un dels responsables de La Tortuga: sort que s’apropa l’estiu! Ja en tornarem a parlar, doncs, més endavant...

Deixadesa en unes obres de titularitat pública

El Ministeri de Foment va començar les obres de la segona fase de reforma de la N-2 a mitjans setembre de 2007. Gairebé vuit mesos després les obres avancen amb lentitut i un caos en la senyalització, com ho demostren les topades, i fins i tot algun accident, entre vehicles i material d’obres.
A la zona de la duana els problemes generats a finals de 2007 van acabar siguent resolts en bona part per la determinació i intervenció dels veïns i comerciants de la zona.
Actuament el gruix de les obres es troba a la zona compresa entre La Caixa i el restaurant Artigas. En aquest tram hem pogut comprovar com els problemes es repeteixen: senyalització deficitària i una il·luminació nocturna que no funciona. A més, les obres també han repercutit amb el tancament dels accessos de la cruïlla de La Caixa, derivant el trànsit d’aquesta zona cap a la cruïlla del supermercat Tibau tot repercutint amb un intens trànsit als carrers Carols, Arriate i Riu Llobregat, amb el greuge que s’hi afegeixen vehicles mal estacionats per part de veïns i clients d’una zona densament habitada i comercialment molt dinàmica.
Per part de Foment fa la impressió que ningú controla el funcionament de la senyalització nocturna ni es promou la celeritat en la finalització del conjunt de l’obra. És com si les obres públiques tinguessin més permisssivitat en seguretat i cap control en despesa econòmica i en terminis de finalització. I per part municipal ningú s’esforça en posar ordre als carrers esmentats unes línies més a munt per corregir les infraccions d’uns vehicles mal estacionats.
En conclusió, desídia de les administracions cap als usuaris de la N2, als veïns de la Jonquera, als clients dels comerços i un mal ús dels fons públics per a les obres d’interés general.
A partir d’aquest fets, podem exigir a les autoritats que facin correctament la seva feina, que és el que pertoca, però ja sabem que a canvi, possiblement només rebrem paraules amb bones intencions i amb sort alguna actuació puntual i molt localitzada.
Davant la forma d’actuar del Ministeri de Foment, només ens queda el dret de donar a conéixer el que està passant, actitut i reacció que de moment són gratuïtes... però qui sap si veient el malbaratament dels recursos públics, aquesta administració i els seus responsables acabaran per crear nous impostos que gravin el “dret a la queixa”, o taxes, com en diuen ara, per recaptar una mica més amb l’excusa de donar tràmit a les esmentades queixes.

1 de maig de 2008