Com més temps passa, més descarades

La prostitució a la zones sud i nord de la Jon-quera va en augment. La competència entre elles per aconseguir clients ratlla la dignitat humana i això fa que cada dia que passa siguin més descarades. La darrera estratègia passa per interposar-se als cotxes que circulen amb homes sols, posant en perill la pròpia integritat física o obligant a maniobrar bruscament al conductor. Darrerament es detecta com algunes es disfressen per cridar encara més l’atenció. Altres van camió a camió per oferir-se, cada cop a preus més “competitius”. La crisi general i la competència entre elles tambè els hi passa factura.
Han passat uns vuit anys des de que les primeres prostitutes apareixien a plena llum del dia als aparcaments de camions. Però inicialment ho van fer de forma discreta i en certa manera guardant les formes.
Però la situació va degradant any rere any. Avui dia no hi ha cap jonquerenc que no tingui un amic, conegut o un familiar de fora del nostre entorn que no comenti aquest tema, i tot i admetent i argumentant que el fenòmen passa a tot Catalunya, queden sorpresos de la quantitat, visibilitat i fins i tot agressivitat que demostren les prostitutes jonquerenques.
Possiblement la prostitució als aparcaments, les rotondes i cruïlles dels polígons, és la imat-ge més negativa i que més mal ens fa com a municipi. Només amb la insistència unànime de tota la societat jonquerenca es prendran mesures correctores per part de les autoritats polítiques, policials i judicials. Ben coordinades les tres institucions, el problema seria de fàcil solució. No serà una solució imminent però tampoc podem deixar que passi més temps, i és que per la nostra condició de persones i poble digne, no podem resignar-nos a deixar que continui així fins no se sap quan.

1 de juny de 2008

Dinar amb fogonet, una tendència que va a més

Fa uns dies, vaig tenir ocasió de parlar una llarga estona amb dos dels responsables del Restaurant La Tortuga. La conversa va ser l’habitual de sempre: que si no plou, que si ha baixat la feina, que si les noies del parking, que si els francesos van vinguent, que si sort que s’apropa l’estiu... i tants altres temes que de manera informal es poden presentar en una trobada entre un client i un proveïdor.
El tema al qual vaig parar més atenció és aquesta modalitat de dinar i sopar amb fogonet que poc a poc va creixent entre els transportites a la Jonquera, un tema que he pogut comprovar que preocupa a altres empresaris del sector hostaleria.
Diversos xofers de camions amb matrícula espanyola però de nacionalitat romanesa o d’un país de l’est similar, es troben al voltant d’un fogonet quan toca fer un àpat.
Un porta el pa, l’altre una llauna, l’altre una ampolla d’aigua... i sentats al voltant del fogonet cuinen, mengen, riuen i fan la seva vida mentre conviden a prendre alguna cosa a una noia “fresca” que passa pel seu costat.
Els diumenges fins i tot, fan un foc amb quatre palets que han arreplegat d’aneu a saber on i s’hi arriben a agrupar gairebé una vintena de xofers. Fan grans entaulades amb palets, cadires camping, posen música...
Al cap d’una estona pleguen veles i marxen, deixant l’aparcament brut i ple de cendres.
Segons em van dir fins i tot han fet venir en alguna ocasió la policia local i els bombers per prudència.
Aquesta tendència que va a més i que es pot veure a la majoria d’aparcaments del poble ens hauria de fer reflexionar amb els pros i contres que implica.
Potser sí que les gasolineres de la Jonquera continuen fent un bon negoci amb la venda de combustible, però els restaurants ja no treballen com un parell d’anys enrere. I els supermercats tampoc venen com abans però sí que s’han incrementat els petits robatoris.
Poc a poc la Jonquera es va convertint en una gran àrea habilitada per a l’aparcament de grans vehicles, que cada vegada consumeixen menys però embruten més.
Sovint sentim a parlar de robatoris entre camioners: es roben el gasoil, obren els remolcs, tenen col·lisions entre ells... No tots els camioners són així, evidentment, però els que abans eren respectuosos i pernoctaven a la zona han optat per no venir i quedar-se a les àrees de l’AP7 o bè han canviat de sector. O s’han jubilat i al seu lloc l’ocupa el “romanès” de torn. La realitat és aquesta i res indica que hagi de millorar a mig o llarg termini. Però com deia un dels responsables de La Tortuga: sort que s’apropa l’estiu! Ja en tornarem a parlar, doncs, més endavant...

Deixadesa en unes obres de titularitat pública

El Ministeri de Foment va començar les obres de la segona fase de reforma de la N-2 a mitjans setembre de 2007. Gairebé vuit mesos després les obres avancen amb lentitut i un caos en la senyalització, com ho demostren les topades, i fins i tot algun accident, entre vehicles i material d’obres.
A la zona de la duana els problemes generats a finals de 2007 van acabar siguent resolts en bona part per la determinació i intervenció dels veïns i comerciants de la zona.
Actuament el gruix de les obres es troba a la zona compresa entre La Caixa i el restaurant Artigas. En aquest tram hem pogut comprovar com els problemes es repeteixen: senyalització deficitària i una il·luminació nocturna que no funciona. A més, les obres també han repercutit amb el tancament dels accessos de la cruïlla de La Caixa, derivant el trànsit d’aquesta zona cap a la cruïlla del supermercat Tibau tot repercutint amb un intens trànsit als carrers Carols, Arriate i Riu Llobregat, amb el greuge que s’hi afegeixen vehicles mal estacionats per part de veïns i clients d’una zona densament habitada i comercialment molt dinàmica.
Per part de Foment fa la impressió que ningú controla el funcionament de la senyalització nocturna ni es promou la celeritat en la finalització del conjunt de l’obra. És com si les obres públiques tinguessin més permisssivitat en seguretat i cap control en despesa econòmica i en terminis de finalització. I per part municipal ningú s’esforça en posar ordre als carrers esmentats unes línies més a munt per corregir les infraccions d’uns vehicles mal estacionats.
En conclusió, desídia de les administracions cap als usuaris de la N2, als veïns de la Jonquera, als clients dels comerços i un mal ús dels fons públics per a les obres d’interés general.
A partir d’aquest fets, podem exigir a les autoritats que facin correctament la seva feina, que és el que pertoca, però ja sabem que a canvi, possiblement només rebrem paraules amb bones intencions i amb sort alguna actuació puntual i molt localitzada.
Davant la forma d’actuar del Ministeri de Foment, només ens queda el dret de donar a conéixer el que està passant, actitut i reacció que de moment són gratuïtes... però qui sap si veient el malbaratament dels recursos públics, aquesta administració i els seus responsables acabaran per crear nous impostos que gravin el “dret a la queixa”, o taxes, com en diuen ara, per recaptar una mica més amb l’excusa de donar tràmit a les esmentades queixes.

1 de maig de 2008