Deixadesa en unes obres de titularitat pública

El Ministeri de Foment va començar les obres de la segona fase de reforma de la N-2 a mitjans setembre de 2007. Gairebé vuit mesos després les obres avancen amb lentitut i un caos en la senyalització, com ho demostren les topades, i fins i tot algun accident, entre vehicles i material d’obres.
A la zona de la duana els problemes generats a finals de 2007 van acabar siguent resolts en bona part per la determinació i intervenció dels veïns i comerciants de la zona.
Actuament el gruix de les obres es troba a la zona compresa entre La Caixa i el restaurant Artigas. En aquest tram hem pogut comprovar com els problemes es repeteixen: senyalització deficitària i una il·luminació nocturna que no funciona. A més, les obres també han repercutit amb el tancament dels accessos de la cruïlla de La Caixa, derivant el trànsit d’aquesta zona cap a la cruïlla del supermercat Tibau tot repercutint amb un intens trànsit als carrers Carols, Arriate i Riu Llobregat, amb el greuge que s’hi afegeixen vehicles mal estacionats per part de veïns i clients d’una zona densament habitada i comercialment molt dinàmica.
Per part de Foment fa la impressió que ningú controla el funcionament de la senyalització nocturna ni es promou la celeritat en la finalització del conjunt de l’obra. És com si les obres públiques tinguessin més permisssivitat en seguretat i cap control en despesa econòmica i en terminis de finalització. I per part municipal ningú s’esforça en posar ordre als carrers esmentats unes línies més a munt per corregir les infraccions d’uns vehicles mal estacionats.
En conclusió, desídia de les administracions cap als usuaris de la N2, als veïns de la Jonquera, als clients dels comerços i un mal ús dels fons públics per a les obres d’interés general.
A partir d’aquest fets, podem exigir a les autoritats que facin correctament la seva feina, que és el que pertoca, però ja sabem que a canvi, possiblement només rebrem paraules amb bones intencions i amb sort alguna actuació puntual i molt localitzada.
Davant la forma d’actuar del Ministeri de Foment, només ens queda el dret de donar a conéixer el que està passant, actitut i reacció que de moment són gratuïtes... però qui sap si veient el malbaratament dels recursos públics, aquesta administració i els seus responsables acabaran per crear nous impostos que gravin el “dret a la queixa”, o taxes, com en diuen ara, per recaptar una mica més amb l’excusa de donar tràmit a les esmentades queixes.

1 de maig de 2008