Un nou Ajuntament per a un municipi que modera el creixement

El passat diumenge 13 de juny es va inaugurar oficialment el nou edifici consistorial. Es tracta d’una infraestructura funcional, sense pretensions, respectuosa amb l’entorn urbà del casc antic i perfectament adaptada a les necessitats actuals i futures d’un Ajuntament que ha de donar servei a un municipi com el nostre. I és moment de recordar als lectors que el nostre és un poble ben peculiar que supera per poc els tres mil habitants però que genera una activitat similar a la d’una població de deu mil. Una bona dada de referència per prendre mides del “vestit” que necessita el nostre Ajuntament per així atendre i cobrir correctament el dia a dia administratiu i tècnic.
Es tracta, a més, del tercer edifici de propietat municipal que en poc temps ha estat remodelat i posat al dia, després de la restauració definitiva de Can Laporta, reconvertit en centre cultural, i la transformació de Sala polivalent de baix en el que avui és el MUME. Són tres edificis públics del casc antic que revaloritzen tota la zona i que serviran a les futures generacions.
La posada en marxa dels tres edificis municipals esmentats són testimoni que a la Jonquera hem sabut aprofitar l’etapa de creixement econòmic per equipar-nos amb unes infraestructures de primer ordre. I això és un motiu suficient per reconéixer la feina feta als successius equips de govern que han estat al capdavant del nostre Ajuntament en els darrers 10 anys. Han fet els deures.
Però han tallat just, i és que davant l’entrada de l’economia en un possible creixement zero, la feina que no s’hagi fet avui, costarà molt d’activar. El cas és que s’intueixen, o veiem a venir temps difícils per a l’economia. El nostre Ajuntament haurà de començar a fer autèntiques polítiques d’austeritat si no es vol deixar un Ajuntament excessivament endeutat a les futures generacions.
El cas és que la Jonquera ha entrat en un període de frenada en el creixement econòmic i per tant, inevitablement hi haurà un autèntic filtre d’empreses que superaran aquesta crisis i altres que no, un fet que es traduirà en una pèrdua de llocs de treball a la vila i en conseqüència també es podrien restar habitants al padró municipal.
És cert que el nostre Ajuntament s’ha projectat pensant en un municipi que ha de créixer però el moment actual fa pensar que el creixement possiblement ja no sigui tant expansiu com es preveia. Malgrat això no podem oblidar que les persones passen però les institucions i els edificis perduren el que vol dir que se’n treurà un bon profit a més llarg termini. O sigui, un estalvi per més endavant.
Acabem aquest editorial amb un desig de cara als qui més gaudiran de la nova infraestrucutura i que òbviament són els polítics i els funcionaris que el trepitjaran cada dia: que no oblidin que treballen per servir els jonquerencs. Felicitem-nos tots per la feina feta.

1 d’agost de 2008

Quan la crisis ens fa perdre el fer la vista grossa

Confirmat: la Jonquera ha deixat enrere un llarg període de creixement econòmic. L’entrada al 2008 ha estat traumàtica i el canvi de cicle a la nostra vila ja és inevitable. Baixades de vendes d’entre un 40 i 60% en segons quins negocis i en algunes empreses hi ha psicosis pel que pugui passar a partir de setembre.
Potser aquest és un dels motius que explicarien la irrupció d’un debat molt viu per part d’alguns emprenedors locals, un debat on es parla de les inversions que aviat s’hauran de fer en determinades àrees, de la pèrdua de clients en petits establiments, la competència d’altres punts o dels impostos a nivell local... en fí, que la cosa està moguda i amb desànim.
L’economia del país i la local ja no permeten fer la vista grossa amb segons què. I una qüestió en la que possiblement es comenta que fins ara s’hi ha fet són els impostos municipals.
M’explicaré: fixem-nos en la fiscalitat específica que aplica l’Ajuntament de la Jonquera a les empreses: un impost sobre rètols comercials, un per possessió d’aparcaments privats, un impost d’escombraries que assumeixen els empresaris en un 95% de tot el que es genera al municipi (perquè així ho determina un estudi que encara no hem vist publicat), un impost per usar els baixos de Can Laporta si algun dia en tenen necessitat...
En contrast al que acabo d’explicar hi ha sectors de la població que estan rebent un tracte més sensible. És conseqüència del que l’equip de govern en diu “Serveis a les persones” i que hem pogut llegir recentment a La Nostra Vila, i on per cert hi he trobat a faltar la bonificació del 50% en l’impost d’escombraries per als jubilats, l’entrada gratuïta de determinats col·lectius a la piscina municipal o els llibres gratuïts per als escolars. Un tracte que, consti, a mípersonalment em sembla molt bè.
Però perquè aquest tracte sensible no el tenen també amb les empreses que hi ha a la vila?. Sabem que a molts municipis de Catalunya els respectius Ajuntaments es desviuen per acollir empreses, tot són facilitats i procuren un tracte preferencial, que no vol dir discriminatori, amb les activitats econòmiques locals. Hem passat per un període de creixement econòmic i tots hem fet la vista grossa amb molts assumptes. Potser ara toca el torn a ser més sensibles amb altres sectors. Reduir els impostos que s’apliquen però també tenir un punt de vista més ampli i no unidireccional, estret i potser massa interessat amb les activitats econòmiques ajudaria a que aquestes fessin la vista grossa.

Ivan Sanz
Juliol de 2008