Quan la crisis ens fa perdre el fer la vista grossa

Confirmat: la Jonquera ha deixat enrere un llarg període de creixement econòmic. L’entrada al 2008 ha estat traumàtica i el canvi de cicle a la nostra vila ja és inevitable. Baixades de vendes d’entre un 40 i 60% en segons quins negocis i en algunes empreses hi ha psicosis pel que pugui passar a partir de setembre.
Potser aquest és un dels motius que explicarien la irrupció d’un debat molt viu per part d’alguns emprenedors locals, un debat on es parla de les inversions que aviat s’hauran de fer en determinades àrees, de la pèrdua de clients en petits establiments, la competència d’altres punts o dels impostos a nivell local... en fí, que la cosa està moguda i amb desànim.
L’economia del país i la local ja no permeten fer la vista grossa amb segons què. I una qüestió en la que possiblement es comenta que fins ara s’hi ha fet són els impostos municipals.
M’explicaré: fixem-nos en la fiscalitat específica que aplica l’Ajuntament de la Jonquera a les empreses: un impost sobre rètols comercials, un per possessió d’aparcaments privats, un impost d’escombraries que assumeixen els empresaris en un 95% de tot el que es genera al municipi (perquè així ho determina un estudi que encara no hem vist publicat), un impost per usar els baixos de Can Laporta si algun dia en tenen necessitat...
En contrast al que acabo d’explicar hi ha sectors de la població que estan rebent un tracte més sensible. És conseqüència del que l’equip de govern en diu “Serveis a les persones” i que hem pogut llegir recentment a La Nostra Vila, i on per cert hi he trobat a faltar la bonificació del 50% en l’impost d’escombraries per als jubilats, l’entrada gratuïta de determinats col·lectius a la piscina municipal o els llibres gratuïts per als escolars. Un tracte que, consti, a mípersonalment em sembla molt bè.
Però perquè aquest tracte sensible no el tenen també amb les empreses que hi ha a la vila?. Sabem que a molts municipis de Catalunya els respectius Ajuntaments es desviuen per acollir empreses, tot són facilitats i procuren un tracte preferencial, que no vol dir discriminatori, amb les activitats econòmiques locals. Hem passat per un període de creixement econòmic i tots hem fet la vista grossa amb molts assumptes. Potser ara toca el torn a ser més sensibles amb altres sectors. Reduir els impostos que s’apliquen però també tenir un punt de vista més ampli i no unidireccional, estret i potser massa interessat amb les activitats econòmiques ajudaria a que aquestes fessin la vista grossa.

Ivan Sanz
Juliol de 2008